Mykonos i el port vell de Hora

Hora és la capital de Mykonos (a Grècia, moltes capitals d'illa s'anomenen Hora), tot i que també es coneguda pel mateix nom que l'illa, Mykonos.

Hora disposa d'un petit i encantador port comercial i pesquer ben bé davant la ciutat, el de tota la vida, i d'un altre més gran i modern a les afores, on atraquen els ferris i els grans vaixells dels famosos creuers.

Al port vell hi ha petites embarcacions pesqueres i turístiques,
com per exemple les que van a la veïna Delos.

Des de les terrasses del port es pot gaudir còmodament de la immillorable vista.

La sortida del port vell. Cap a l'Egeu, que hi ha bona mar!

Color.

Església de Panagia Paraportiani

L'església de Panagia Paraportiani és la més famosa de Mykonos.
Es troba vora el mar, entre el moll dels vaixells que van a l'illa de Delos i el barri anomenat "la Venècia petita".

La curiosa estructura de l'església de Panagia Paraportiani.


Façana que dóna al mar.


L'edifici consta de cinc petites capelles.


Els molins de vent de Mykonos


Actualment queden 16 molins a l'illa de Mykonos, dels quals 7 es troben sobre el famós turó que domina el paisatge de Chora, la capital de l'illa.

Una de les primeres vistes que es tenen en entrar al port d'Alefkandra, Chora.


La majoria de molins estan encarats cap al nord ja que és des d'allà d'on venen els vents més forts durant gran part de l'any. 


Hi ha molins de vent a totes les illes de les Cyclades.

Molts d'ells van ser construïts pels venecians durant el segle XVI per a moldre el blat, tot i que se'n van continuar construint fins a mitjans del segle XX.


La forma arquitectònica és sempre la mateixa: forma rodona
amb finestres petites i una teulada acabada en punta.



El canal de Corint

El canal de Corint és una enorme obra d'enginyeria que comunica el mar Egeu i el mar Jònic. Evita que els vaixells hagin de navegar tot el perímetre de la península del Peloponès.

Un somni que es remunta al segle VII aC però que no va ser possible materialitzar fins a finals del segle XIX.

El canal "talla" la roca entre la Grècia continental i la península del Peloponès.

Algunes dades:
  • Té una llargada d'uns 6 km i una amplada de 23 m.
  • Les parets verticals pugen fins a 90 m sobre el nivell del mar.

Olympia

La fascinant Olympia antiga, situada al Peloponès, és el bressol de les Olimpíades. Aquí és on el rei Iphitos, d'Elis, va inaugurar els primers Jocs Olímpics de tots els temps, l'any 776 aC.

L'any 394 dC van tenir lloc els últims Jocs Olímpics de l'època clàssica. Després, l'emperador romà Theodosius I els va prohibir per considerar-los una festa pagana.

Les antigues olimpíades estaven dedicades a Zeus.

Les restes de l'estadi olímpic. Cal posar-hi una mica d'imaginació...

L'entrada a l'estadi està millor conservada. És emocionant passar-la!

Restes del Philippeion.

El museu conté peces molt valuoses de l'antiga Olympia.

Pasqua a Grècia

La Pasqua és la celebració religiosa més important a Grècia, un país de religió cristiana ortodoxa. S'arreglen i decoren les cases amb motius representatius, es compren i decoren ciris, es pinten ous de color vermell...

Els dies més importants de la Pasqua són la nit del Dissabte Sant (llargues misses, processons amb ciris, focs d'artifici...) i el Diumenge de Pasqua, quan a tot arreu les famílies, els veïns, es reuneixen per a celebrar-la organitzant grans àpats on es menja, entre altres coses, xai que s'ha cuit a l'ast, i molts dolços.


Els ous simbolitzen la resurrecció.
La nit de Dissabte Sant es prepara el carbó
que s'utilitzarà l'endemà per a coure el xai.

Els xais es van coent a l'ast, tot el matí.

Les celebracions poden ser familiars o grans àpats col·lectius,
com aquest que se celebra a Trípolis (Peloponès).

Bacus no pot faltar en una gran celebració com aquesta.

Els grecs aprofiten qualsevol celebració
per a menjar dolços (i ben dolços!).

Mistrás

Mistrás va ser l'última capital a Grècia on es va refugiar la rica cultura bizantina, artística i intel·lectual, fins la invasió de l'exercit otomà.

Entre les ruïnes d'aquesta ciutat fortalesa, considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troben esglésies, biblioteques, palaus, escoles, muralles...

Mistrás es troba al Peloponès, prop d'Esparta.











Porto Kagio

Porto Kagio és un racó idíl·lic i remot situat al sud-oest del Peloponès, concretament al sud de la regió de Laconia, el Mani.


El llunyà i encisador Porto Kagio. 


Arribant-hi per l'única carretera que hi porta.


Tranquil·litat i bellesa.

Natura, primavera.

Monemvasia

Monemvasia és una ciutat fortalesa situada en una espectacular illa, comunicada amb terra ferma només a través un petit pont. El seu nom significa "única entrada": moni: únic, i emvasia: entrada.

Històricament, però, no sempre ha estat així: va estar unida a la península del Peloponès fins l'any 375 dC, quan un terratrèmol la va separar.

L'imponent penyal de Monemvasia.

El nucli habitat no es veu des de terra ferma.

Monemvasia va ser un important centre comercial
en l'època bizantina.

Cap al segle XIII era el complement comercial de
Mistràs, que era l'espiritual. 


L'església d'Agios Pavlos,  956 dC.

Cúpula d'Agios Pavlos.

Foto extreta de la web de l'Ajuntament de Monemvasia

Micenes

Micenes va ser durant 400 anys (1600 aC-1200 aC) el regne més poderós de Grècia. Homer en va parlar a la Ilíada i a l'Odissea (VIII aC), però les seves ruïnes no es van descobrir fins el segle XIX.

Queden les poderoses muralles amb la famosa porta dels lleons,  la ciutadella amb restes dels fonaments del que es suposa que és el palau d'Agamèmnon, i algunes tombes de volta impressionants.


La ben conservada porta dels lleons és l'entrada a l'antiga Micenes.

Detall dels lleons

Entrada a una de les tombes, vista des de l'interior.

La volta perfecta de la tomba.

Nàuplia

Nàuplia és una ciutat encantadora, perfecta per passar-hi almenys un parell de dies i visitar els interessants llocs del Peloponès que hi ha al voltant: Micenes, el teatre d'Epidaure...


Una vista del port.


L'illa-fortalesa de Bourtzi, davant del port, va ser construïda pels venecians.