Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kikládes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kikládes. Mostrar tots els missatges

Delos, l'illa sagrada

Delos és, amb uns 8 km de costa, una de les illes més petites de les Cyclades. Es troba al mig d'aquestes illes, entre les illes de Rheneia i Mykonos.


Al port de Delos cada dia arriben petites embarcacions procedents de Mykonos.

Delos va ser un dels llocs mes sagrats de Grècia. Segons la mitologia grega, el déu Posidó la va fer emergir estirant-la amb el seu trident. Va ser una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar per convertir-la en un lloc segur on Leto pogués donar llum a Apol·lo i a Artemisa.

La terrassa dels lleons

Aquests mosaics tan ben conservats es poden visitar al Museu Arqueològic de l'illa.



El lloc arqueològic conserva diferents ruïnes de cases nobles.


Columna jònica.

Gats

A Grècia, el gat és un animal molt estimat i integrat. N'hi ha per tot arreu!

A aquest gat no l'estressa gens la vida moderna. Ornos, illa de Mykonos.

Gourmets de Monemvàsia, Peloponès.

Contemplant l'horitzó des de l'illa de Mykonos.

Sense conflictes al barri de Plaka, Atenes.

Gat espiant el trànsit d'un carrer de Hora, capital de Santorini.

Thira, penjada sobre el cràter

Santorini va ser antigament una illa arrodonidaformada per un enorme volcà adormit. Al voltant de l'any 1650 aC, després de una cadena de terratrèmols, el volcà va despertar i va explotar, deixant l'illa més o menys com és ara.

Actualment es creu que l'explosió va ser tan colossal que, a banda de devastar l'illa, va provocar una sèrie de tsunamis que van creuar el Mediterrani i van arribar fins a Israel, arrasant Creta i provocant la decadència de la civilització minoica.

Thira és la capital de l'actual illa de Santorini. Està situada sobre el que havia estat l'enorme cràter del volcà, i que ara és un espectacular penya-segat.

Thira es troba a la part Oest de l'illa.
És la taca blanca que es veu cap al mig de l'antic cràter.

Thira, enfilada sobre el grandiós penya-segat.



Un telefèric i un costerut camí ple de revolts
comuniquen la ciutat amb el seu port vell. 

En algun llocs les parets són totalment verticals.

Les vistes de la resta de l'illa són formidables des de Thira.

La intensitat del blanc i dels colors de la ciutat destaquen,
encara més, la força salvatge del paisatge.

A la nit, el cràter s'il·lumina amb multitud de petits punts de llum.

Mykonos i el port vell de Hora

Hora és la capital de Mykonos (a Grècia, moltes capitals d'illa s'anomenen Hora), tot i que també es coneguda pel mateix nom que l'illa, Mykonos.

Hora disposa d'un petit i encantador port comercial i pesquer ben bé davant la ciutat, el de tota la vida, i d'un altre més gran i modern a les afores, on atraquen els ferris i els grans vaixells dels famosos creuers.

Al port vell hi ha petites embarcacions pesqueres i turístiques,
com per exemple les que van a la veïna Delos.

Des de les terrasses del port es pot gaudir còmodament de la immillorable vista.

La sortida del port vell. Cap a l'Egeu, que hi ha bona mar!

Color.

Església de Panagia Paraportiani

L'església de Panagia Paraportiani és la més famosa de Mykonos.
Es troba vora el mar, entre el moll dels vaixells que van a l'illa de Delos i el barri anomenat "la Venècia petita".

La curiosa estructura de l'església de Panagia Paraportiani.


Façana que dóna al mar.


L'edifici consta de cinc petites capelles.


Els molins de vent de Mykonos


Actualment queden 16 molins a l'illa de Mykonos, dels quals 7 es troben sobre el famós turó que domina el paisatge de Chora, la capital de l'illa.

Una de les primeres vistes que es tenen en entrar al port d'Alefkandra, Chora.


La majoria de molins estan encarats cap al nord ja que és des d'allà d'on venen els vents més forts durant gran part de l'any. 


Hi ha molins de vent a totes les illes de les Cyclades.

Molts d'ells van ser construïts pels venecians durant el segle XVI per a moldre el blat, tot i que se'n van continuar construint fins a mitjans del segle XX.


La forma arquitectònica és sempre la mateixa: forma rodona
amb finestres petites i una teulada acabada en punta.